Programa de curs

CURS 2009-2010

Quadrimestre de tardor

L’arquitectura com a projecte del lloc

Al llarg de la història, l’oposició entre el camp i la ciutat, entre el rural i l’urbà, ha alimentat una arquitectura introvertida, una arquitectura despreocupada pel lloc. La ciutat, durant molts anys, s’ha desplegat com un artifici per protegir la població dels perills de la naturalesa i de les seves servituds. Actualment, des de la revolució industrial, han desaparegut els límits de la ciutat i amb els avenços científics i tècnics l’home ha arribat a creure que ha aconseguit definitivament domesticar la naturalesa. La destrucció del medi i l’esgotament dels recursos, resultat de la prepotència de l’home, ens ha fet tornar sobre el medi i entendre que nosaltres formem part de la naturalesa. En definitiva, que el lloc no és un accident, sinó la resposta local d’un sistema de relacions global. Les fronteres entre la ciutat i el camp han desaparegut i el lloc ha deixat d’ésser l’espai que ocupa l’arquitectura per esdevenir la condició de partida de la pròpia arquitectura.

En la cultura arquitectònica moderna, la preocupació pel lloc, com a base pel projecte arquitectònic, ha pres diverses formes i actituds. Per uns, aquesta preocupació passa per la idea del paisatge (landscape); per uns altres, per una reflexió específica sobre l’ordenació del lloc (site plan); per d’altres, per l’aproximació al discurs morfològic dels geògrafs (geografia física) o dels arquitectes dels setanta (el territori), per altres, per la tradició i les qüestions de patrimoni (la conservació del patrimoni). En definitiva, per diverses aproximacions que busquen en el lloc un discurs germinal per al seu projecte. Actualment, tots aquests discursos són insuficients; l’ecologia, com a ciència de la terra, ens ha fet veure que el lloc és la particularització d’un sistema global, un racó en el qual es concreten unes relacions dinàmiques entre les diferents parts que formen el medi, una concreció en la qual la intervenció arquitectònica és un episodi més, que en molts casos, per la seva potència, és determinant.

En el TAP IV es vol afrontar aquestes qüestions des de la consciència del caràcter sistèmic del lloc. En unes altres paraules, es vol treballar des de la idea que el lloc és la resposta de cada moment a les condicions històriques, socials, econòmiques, mediambientals o paisatgístiques; quelcom més que el suport físic, que la plataforma on es col·loca l’artefacte arquitectònic. Per tant, es vol treballar des del lloc com un espai per a la reflexió i de generació del projecte.

En segon lloc, es vol treballar en l’arquitectura com el projecte de transformació del lloc. Es vol treballar des de les capacitats i limitacions d’una disciplina que té com a objectiu principal la projectació de l’espai, la construcció de l’entorn; en definitiva, la transformació de la forma del lloc. L’aproximació al lloc ha de ser transversal, incorporant les reflexions que es puguin donar des de diversos camps del coneixement, però la nostra actuació ha de ser arquitectònica, física, des de la lògica d’allò construït, des dels coneixements i responsabilitats del treball propi de l’arquitecte.

Per afrontar aquest repte es proposa un mètode, una aproximació estratègica al projecte. Amb la revolució industrial i demogràfica s’ha accelerat el creixement de la ciutat i els processos d’urbanització del sòl. A partir del segle XIX s’ha fet necessari projectar el futur. L’extensió de la ciutat ja no es fa per addició de cases, sinó a través de la construcció de barris i grans operacions. El planejament de la ciutat s’ha convertit en una necessitat per evitar el caos. Cert planejament tradicional ho ha intentat amb propostes excessivament tancades, amb propostes que no s’han sabut adaptar a cada moment. El fracàs d’aquests plans ha portat a reconsiderar el caràcter del planejament urbanístic i a una aproximació disciplinar al planejament estratègic. La ciutat és un fenomen massa complex per creure que es pot comprendre en una sola mirada, per ser resolt en un projecte unívoc, per tenir una alternativa arquitectònica incontestable. El pla de la ciutat ha de ser un instrument comprensiu, holístic, que es concreta en les claus del projecte, en allò que creu pot ajudar al canvi, en allò que fa possible la transformació del lloc.

L’aproximació estratègica al lloc suposa reconèixer la diferencia i explotar els seus avantatges. Per reconèixer les diferencies es necessari comparar i descobrir com són aquells llocs que li són més iguals. Estudiar les característiques del lloc no ha de perseguir un coneixement exhaustiu del que s’estudia sinó una categorització del que és i de que el diferencia. El planejament estratègic discrimina aquest coneixement i el classifica en quatre categories: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. Aquest matriu és un bon mètode per a aproximar-se als problemes del lloc i projectar la seva transformació.

En el TAP IV d’aquest curs ens proposem treballar en el municipi de Portbou, un municipi de 1.300 habitants, situat a la costa, al costat de la frontera francesa, que passa per un moment de canvi. Amb l’obertura del túnel ferroviari de La Jonquera i la línia de l’AVE i la desaparició de les fronteres han desaparegut les dues raons històriques que justificaven la seva raó de ser. El futur del municipi, actualment, passa per reentendre el lloc i buscar alternatives. L’objectiu pedagògic d’aquest curs és aprendre a llegir el territori i els seus problemes, i proposar un projecte des del lloc per afrontar la seva transformació.

Tipus de treballs a realitzar

Es preveuen tres tipus d’activitats.

TREBALLS D’ESTUDI I ANÀLISI DEL LLOC a realitzar en grup i sobre un tema concret. Cada grup farà una presentació del seu treball i posarà a disposició de la resta de companys les seves anàlisis.

CONFERÈNCIES, EXPOSICIONS I DEBATS amb la participació d’experts externs en les quals es debatrà la situació de Portbou i les intervencions que es proposin.

EL PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL LLOC, en què cada grup desenvoluparà el projecte.

Professors

El TAP IV compta amb la participació de diversos professors dels departaments de Projectes i d'Urbanisme que desenvolupen els curs de forma unitària. Cada alumne tindrà l’oportunitat de seguir el taller amb diversos professors d’ambdós departaments.

Departament d'Urbanisme: Ricard Pié, arqte. coordinador de TAP IV

Daniel Calatayud, arqte.

Albert Ibañez, arqte.

Departament de Projectes: Coque Claret, arqte.

Josep Ricart, arqte.

Amadeu Santacana, arqte.

Becaris de Curs: Oia Pursals, arqte.

Xavier Robledo, arqte.

Bibliografia sobre Portbou

Aeroguía del litoral de Cataluña: la guía turística más completa y práctica para organizar sus visitas a la costa catalana. Barcelona: Planeta, 1995. ISBN 840801508.

Atles de l'Alt Empordà. Barcelona: Diputació de Girona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2000. ISBN 8439352484.

Carreras i Candi, Francesc. Geografia general de Catalunya. Catalunya. Barcelona: Editorial de Albert Martín [1913?-1918?].

Carreras i Candi, Francesc. Geografia general de Catalunya. Girona. Barcelona: Editorial de Albert Martín [1913?-1918?].

Solé Sabarís, Lluís. Geografia de Catalunya. Vol. I. Barcelona: Aedos, 1958.

Solé Sabarís, Lluís. Geografia de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Aedos, 1964.

Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981-1985. ISBN 8485194136.

Vila, Pau. Selecció d’escrits de geografia. Barcelona: Curial, 1977-1979. ISBN 8472561402.

Activitats a realitzar

Reconeixement del lloc

Visita a Portbou

21 de setembre

12 h Conferència de presentació de l’alcalde, Josep Antoni Vega

Lloc: Centre Cívic (Cal Herrero)

Horari ferrocarril. Anada.

Catalunya Express Barcelona-Sants sortida 8,16 h

Barcelona-Passeig de Gràcia 8,21 h

Arribada Portbou 10,30 h

Regional Barcelona-Sants sortida 9,16 h

Barcelona-Passeig de Gràcia 9,21 h

Arribada Portbou 11,55 h

El ferrocarril de tornada a Barcelona que surt més tard és a les 20,36 i arriba a Barcelona a les 22,56 h.

Exercici 1

23 de setembre

Video fake - ROADMOVIE

Vídeo de 3 minuts (telèfon mòbil, càmera fotogràfica, càmera de vídeo, dibuix animat, seqüència de diapositives, etc.) que sigui fàcilment reproduïble en un ordinador.

Fer un relat del viatge d’anada, la visita o la tornada a Portbou, una narració intencionada, parcial, subjectiva... una “psicogeografia situacionista” que expliqui la història de “l’encontre” amb Portbou.

Exercici 2

30 de setembre

EL LLOC

Presentació de la recerca endegada per cada grup sobre un dels aspectes que constitueixen la condició del lloc. Grups de 6/7 persones. Format DIN-A1. Cada grup nomenarà un coordinador per decidir amb el conjunt dels coordinadors els formats de lliurament.

Temes d’estudi:

1. El marc general. Portbou, entre l’Alt Empordà i el Rosselló.
2. El marc físic. El sistema de relleu. Els Pirineus fins el Cap de Creus.
3. El marc físic: El mar des de la costa del Llenguadoc - Rosselló a la Costa Brava.
4. El patrimoni natural. El Parc Natural del Cap de Creus i l’Albera.
5. La història del poblament de l’Alt Empordà i el Rosselló.
6. El ferrocarril, història des de l’inici als canvis actuals.
7. L’economia del transport i de les mercaderies. La logística.
8. La població de Portbou, evolució i estructura.
9. La base econòmica de la vila, des de l’arribada del tren als nostres dies.
10. La història urbana de Portbou.
11. La instal·lació ferroviària a Portbou.
12. El port de Portbou. Instal·lacions i expectatives.
13. Les possibilitats del turisme.
14. La història de l’exili. Els camins de l’exili.
15. Walter Benjamin, pensament d’un filòsof de la modernitat.

Exercici 3

7 d’octubre

Fer un registre del territori. OBRIR UNA CAMÍ DE CONNEXIÓ ENTRE PORTBOU I CERBÈRE

Definir tècnicament un camí o diversos camins costaners per anar de Portbou a Cerbère en diferents modes de transport (a peu, bicicleta, transport públic, etc.).

Material a presentar: planta general, seccions longitudinal i transversal, amb indicació de les corbes de nivell modificades, desmunts, terraplens i radis de gir. L’alumne buscarà quines són les condicions tècniques del traçat en funció del mitjà de transport utilitzat (pendent màxim, radis gir, esgraons, etc.).

Conferències i debats

Programa provisional

- El territori de frontera. Algunes claus territorials sobre Portbou.

Francesc Muñoz, geògraf, professor de la UAB.

- L’Alt Empordà i Portbou. Territori i paisatge.

Anna Zahonero, biòloga, professora de la UPC.

- El ferrocarril i les zones logístiques.

Jordi Julià, enginyer de camins, expert en ferrocarrils.

- Economia dependent, economia independent.

Economista a determinar.

- El turisme com a alternativa.

José Antonio Donaire, geògraf, professor de la UdG.

- Walter Benjamin i Portbou.

Fèlix Balanzó, filòsof, professor de UAB.

Els alumnes han de preparar les preguntes a fer a cada conferenciant a partir del títol del tema i del currículum vitae del ponent.

L’alumne haurà de demostrar a través d’un examen els coneixements adquirits durant aquesta fase.

El projecte de transformació del lloc

Programa de treball i correccions del projecte

Cada lliurament per corregir es farà en un A1.

Cada dilluns a les 9.50 h es penjarà a la sala del pràctiques el lliurament de la setmana més els de les setmanes anteriors modificats en funció dels debats i comentaris fets a classe. Així doncs, la primera setmana cada grup tindrà un A1 penjat i l’última setmana cada grup tindrà 8 A1 penjats. Al final caldrà penjar en format digital la informació al blog del TAP.

PROGRAMA DE CORRECCIONS

Repensar el municipi

D’acord amb el que s’explica en la presentació del curs i els treballs de reconeixement del lloc, cada grup plantejarà un pla estratègic d’abast general, en el qual s’indicarà quines són les debilitats i amenaces que recauen en aquest municipi i les fortaleses i oportunitats que es plantegen, proposant aquelles mesures que es creguin convenients.

Proposta estratègica

D’acord amb el pla estratègic formulat la setmana anterior, el grup escollirà un projecte estratègic de naturalesa arquitectònica, que pugui ser un catalitzador, una peça clau per a la transformació positiva del municipi. 1+2 no és 12.

Maping

La proposta estratègica es transformarà en un mapa-programa d’actuacions: en un diagrama interpretatiu del lloc, en un esquema de relacions, en un programa d’actuacions, en un mapa comprensiu del municipi i en la presentació de la intervenció estratègica que es vol dur a terme.

En aquest lliurament es demana: dibuixar en un sol diagrama els valors sistèmics del lloc (les condicions del relleu, els valors del medi, les relacions territorials, l’estructura espacial de l’assentament, la distribució d’usos, els fluxos de tot tipus, etc. Però també les fractures, les barreres, les portes, les transicions, els vincles, etc.). Cada grup valorarà allò que ha de realçar i fer una descripció sintètica del què, el com i el perquè.

Maqueta conceptual

El mapa-programa es traduirà en una maqueta conceptual per obligar-nos a introduir al projecte les condicions pròpies de l’arquitectura, la construcció de l’espai. La maqueta ha de ser un document suficient per poder explicar el projecte a un tercer. Ha de ser una narració plausible, completa i complexa en la qual l’observador pugui trobar els arguments i les determinacions que esteu utilitzant per materialitzar el projecte definitiu. Ha de ser una narració dels registres que heu utilitzat per llegir el lloc, de les referències per pensar en les alternatives, de les decisions que heu pres; en definitiva, de tot allò que justifica el projecte i el fa construïble. Es podria dir que la maqueta diagramàtica ha de contenir tota la informació necessària perquè un tercer extern pogués construir el nostre projecte.

Axo general

Una Axomètrica de tot el projecte que incorpori un mapa de relacions que ens permetin entendre com imaginem es desenvoluparà la vida en els nous espais, el moviment, els trànsits, etc.

Veure “Made in Tokyo”

http://www.dnp.co.jp/museum/nmp/madeintokyo_e/map/mapfr.html

Planta general

El projecte final es representarà en un plafó en B/N, en una única planta, sobre la qual es plasmarà la informació que s’estimi més important. En aquesta presentació es buscarà una representació integrada dels diferents talls (planta, secció, façana, etc.) amb els quals, normalment, es descriu el projecte arquitectònic i s’evita una presentació feta de talls gràfics independents entre si.

1/200

El darrer lliurament se centrarà en la representació a escala 1/200 d’un detall del projecte. D’aquell que considereu més significatiu. Aquest lliurament no cal que sigui un DIN-A1. Podrà ser més gran, tan gran com sigui la representació a escala 1/200 del detall que es vulgui representar. En qualsevol cas, és bo recordar que “la grandària no és l’escala” (Manuel de Solà Morales).

La representació, a més, ha d’incorporar els valors que no són estrictament tècnics i que es volen realçar, les variacions temporals, l’activitat, els usos, els fluxos, etc. (veure la “rua del percebe”).

Visualització

Desenvolupar eines representatives que permetin visualitzar el projecte, renders, collages, fotomuntatges… És un lliurament lliure en la que representar de la forma més expressiva possible com penseu que els usuaris s’apropiaran del projecte.

El lliurament final serà el resultat de tots aquests lliuraments, evolucionats fins al punt que el conjunt serveixi per transmetre la totalitat d’un projecte concret. Sempre es podran afegir documents específics per tal de fer més comprensible el projecte en qüestió.